La croada dels llops

Vicenç Pérez i Verdiell, nascut a Tarragona, travessa els Pirineus poc abans de la Retirada i s'instal.la amb els seus pares a Pesillà de la Ribera. Estudia Lletres a les universitats de Montpeller, Lió i Grenoble on es doctora en poesia espanyola del segle d'or. Catedràtic de castellà, el destinen a liceus de França endins. Tan bon punt es jubila, torna a Catalunya Nord on es dedica activament a promoure la nostra llengua i la nostra cultura a través de diverses associacions o de les classes de català per a adults que fà a Alenyà, el seu poble adoptiu. Ha publicat : Jocs de vida i de mort, novelùla, 1985 (Premi Biblioteca catalana, 1981). La cova encantada, relat, 1990 (Premi Icar, nit de Sant Jordi de Perpinyà, 1990). L'ombra del llac, novelùla, 1992 (Premi Fiter i Rossell, Andorra, 1990). Vendaval sobre el mas Negre, novelùla, 1999.

La croada dels llops és una novelùla ben elaborada, d'una gran riquesa lingüística, d'un indiscutible interès dramàtic. Es ambientada al segle XII, quan la croada contra els albigesos va donar un cop fatal a les relacions occitanocatalanes fins aleshores més que fraternals. Ens conta una història vella com el món : la d'una infidelitat, d'una traïció, d'un crim i d'una venjança. Hi ha ilùlustres precedents, com per exemple Esquil i la seva Orestíada o Shakespeare i el seu Hamlet. Però, com passa amb els mites, la cal reprendre indefinidament, perquè si els éssers humans conserven a través dels segles un fons comú, les circumstàncies històriques i socials són sempre diferents. Vicenç Pérez ens la situa en un castell feodal, la vida del qual ha sabut perfectament restituir, i amb uns personatges que són de carn i ossos com els qui més, amb una psicologia que ell analitza finament. I no oblida l'ingredient que més mou els homes i les dones a la Terra : l'amor.